La supervivència financera de les grans marques d'automòbils a Europa no depèn només de vendre molts cotxes, sinó de quins cotxes venen. Darrere dels llançaments de nous models elèctrics s'hi amaga la pressió de la normativa CAFE (Corporate Average Fuel Economy), un estricte sistema de límits d'emissions de CO2 imposat per Brussel·les. Superar aquests llindars suposa afrontar sancions econòmiques tan severes que poden desestabilitzar els comptes de resultats de qualsevol gegant del motor.
Què és la normativa CAFE i la multa dels 95 euros?
A Europa, cada grup automobilístic té assignat un límit màxim d'emissions mitjanes per a tota la seva flota de vehicles venuts en un year (actualment al voltant dels 93,6 grams de CO2 per quilòmetre per als turismes). Si la mitjana de tots els cotxes matriculats per una marca supera aquest topall, la Unió Europea aplica una sanció implacable: 95 euros per cada gram de CO2 d'excés, multiplicat per cada vehicle venut durant aquell exercici.
Aquest mecanisme converteix qualsevol desviació, per petita que sigui, en una multa astronòmica. Per exemple, passar-se només 2 grams en una marca que ven 1 milió de cotxes a l'any suposa un càstig directe de 190 milions d'euros.
El paper vital del vehicle de zero emissions
Per evitar aquest escenari catastròfic, les marques necessiten compensar les vendes dels seus models de combustió (que emeten CO2) venent cotxes 100% elèctrics.
Com que un cotxe elèctric emet "0 grams de CO2", la seva venda rebaixa dràsticament la mitjana matemàtica de tota la flota del fabricant. Fins ara, a l'hora de calcular aquesta mitjana, vendre un cotxe elèctric computava exclusivament com a 1 vehicle lliure d'emissions. Però la pressió internacional i la pèrdua de competitivitat de la indústria europea han portat Brussel·les a moure fitxa per incentivar la producció local mitjançant la matemàtica reguladora.
Els "Super Crèdits": el factor 1,3
Aquí és on entra la nova eina legislativa de la Unió Europea: els "Super Crèdits". La Comissió Europea ha decidit premiar els fabricants que apostin per construir cotxes elèctrics petits i assequibles (com els de la recentment creada categoria M1E) dins del territori comunitari.
El funcionament és el següent: a l'hora de fer el càlcul d'emissions a final d'any, cada vehicle d'aquesta categoria fabricat a la UE no computarà com un sol cotxe elèctric, sinó que es multiplicarà per 1,3. Aquest "Super Crèdit" permet a les marques dues coses fonamentals:
- Abaixar la mitjana de CO2 molt més ràpid: Un cotxe petit i urbà fabricat a Martorell o Navarra tindrà molt més valor a efectes legals per rebaixar multes que un SUV elèctric d'alta gamma fabricat a l'exterior.
- Frenar les importacions xineses: Si una marca europea fabrica el mateix cotxe petit a la Xina i l'importa, només sumarà 1 punt. D'aquesta manera, Europa afavoreix directament que les línies de muntatge i les inversions en noves tecnologies es quedin al continent.
Un futur de calculadores i estratègia
Amb la regulació endurint-se any rere any de cara a la prohibició total de la venda de motors de combustió el 2035, les direccions de les marques d'automoció es veuen obligades a jugar una complexa partida d'escacs logística i financera.
Cada decisió de producció i cada venda es calcula ara al mil·límetre als despatxos per equilibrar la rendibilitat immediata i el marge que deixen els cotxes de gasolina, amb la imperiosa necessitat de matricular cotxes de zero emissions per salvar els comptes davant de la Comissió Europea.