La direcció de Mercedes-Benz ha iniciat una nova fase de retallades a Alemanya i ha comunicat oficialment a la seva plantilla l'ajornament del pagament del Bonus de Transformació, una prima especial prevista per a aquest estiu que es retardarà fins a l'any 2027. Aquesta decisió d'emergència, dissenyada per salvaguardar la liquiditat davant la pressió financera, va acompanyada d'una proposta encara més polèmica: la companyia vol ampliar la jornada laboral a totes les divisions, i passar de 35 a 40 hores setmanals sense cap tipus d'increment salarial.
Context i antecedents de la mesura
El fabricant alemany s'enfronta a un escenari macroeconòmic complex marcat per una forta caiguda de vendes a la Xina, l'impacte dels aranzels internacionals i l'agressiva guerra de preus en el sector del vehicle elèctric. Fruit d'aquesta pressió, el marge operatiu de Mercedes-Benz s'ha desplomat fins al 4,1% durant el primer trimestre del 2026. Davant d'aquesta pèrdua de competitivitat, la cúpula directiva considera que els costos estructurals i laborals a Alemanya són insostenibles.
Impacte del retard en les primes i fonts d'informació
Segons una comunicació interna a la qual han tingut accés i que han fet pública mitjans de referència com Handelsblatt (el principal diari econòmic d'Alemanya), Automobilwoche (la publicació de referència de la indústria de l'automoció alemanya) i l'agència Reuters (que n'ha difós el contingut a escala global), es confirma l'ajornament de la prima de transformació, un complement econòmic que sol equivaldre al 18,4% d'una nòmina mensual. Aquesta mesura de xoc afectarà de manera directa uns 90.000 treballadors de la marca de l'estrella, que veuran com aquest pagament, habitual durant l'època estival, queda congelat fins a l'exercici del 2027.
La jornada de 40 hores i l'amenaça de deslocalització
Més enllà del bonus, el Consell de Supervisió, presidit per Martin Brudermüller, ha obert formalment el debat sobre l'eficiència del temps de treball. L'empresa ha traslladat a la plantilla la necessitat de treballar més pel mateix sou, i ha demanat el retorn a la setmana de 40 hores per a les àrees de producció, administració, vendes i recerca i desenvolupament (R+D). A més, com a eina de pressió, s'ha posat sobre la taula la possible deslocalització de funcions administratives i de producció fora del país si no s'aconsegueix una reducció efectiva del cost per hora.
El xoc amb el Comitè d'Empresa i el sindicat
El rebuig sindical ha estat immediat i contundent. Ergun Lümali, president del Comitè d'Empresa (Betriebsrat), ha qualificat la proposta d'ampliar hores gratuïtes com una estratègia sense un "concepte de futur convincent". Lümali ha recordat que moltes plantes alemanyes ja operen amb una baixa capacitat de producció, fet que converteix l'exigència de més hores de presència en una mesura ineficaç. A més, el sindicat IG Metall subratlla que la plantilla no pot ser l'única a assumir el cost d'errors estratègics o factors geopolítics.
Estat legal i pròxims passos
Malgrat l'enviament de la comunicació corporativa, les condicions no canviaran d'un dia per l'altre. Un acord d'estabilitat vigent (el Future Security Agreement o ZuSi) blinda la plantilla alemanya contra els acomiadaments forçosos fins a l'any 2034. A més, per poder instaurar la jornada de 40 hores sense apujar el sou, caldria una negociació d'alt nivell que forci l'obertura i la modificació dels convenis col·lectius generals pactats entre IG Metall i la patronal.
En definitiva, l'ofensiva de Mercedes-Benz posa en evidència el nivell d'estrès que pateix la indústria automobilística alemanya en plena transició elèctrica. La necessitat urgent d'ajustar costos topa frontalment amb la forta regulació laboral del país, fet que augura uns mesos de màxima tensió i dures negociacions entre la patronal i els representants dels treballadors.